dissabte 26 de maig de 2012
La Seu d'Urgell ens recolza
Després de quasi quatre anys picant totes les portes sense massa éxit, al ple de l' Ajuntament de la Seu d'Urgell es va votar -per unanimitat- recolzar la proposta dels companys de Lo Riu Roig de demanar que la guixera de Tost no s'aprovi. A voltes, les coses obvies es veuen clares quan t' interesses a coneixer-les a fons. I com diu el meu amic Antoni: "-...fins i tot el més tonto veu que això no es pot aprovar...-". Veieu la notícia a Radio Seu: http://www.radioseu.cat/not%C3%ADcies/Medi+Ambient/La+Seu+fa+costat+a+la+plataforma+contra+la+guixera+de+Tost
diumenge 13 de maig de 2012
dilluns 7 de maig de 2012
No sóm els únics que ho veiem
Molts cops, quan un està tant colapsat mentalment per alguna cosa que el fa patir, no veu amb claretat la realitat. Aquest podria ser el meu cas que porto lluitant quasi cinc anys contra aquest projecte de la guixera i, després de veure com, a pesar de tot, aconssegueix resolució favorable a l'Ogau, m'enfonso per enèssim cop.
Per això, llegir aquestes realitats publicades els darrers dies a
em diu que potser no estic tant boig en pensar que nosaltres no sóm els únics que pensem que aquest projecte provocaria una destroça que no s'hauria de permetre.
dijous 1 de desembre de 2011
dimecres 16 de novembre de 2011
dimarts 15 de novembre de 2011
diumenge 13 de novembre de 2011
4ª Trobada TotsxTost: La Festa Major de Tost
Dia onze del mes onze de l’any onze: onze del mati. L’Antoni “tot-ho-puc” arriba a Tost on jo l’esperava. Com ja feia estona que era allà, havia tingut temps a donat una volta pel despoblat de Tost. “-Li diràs”- vaig pensar- “perqué no ho deixem córrer?” ..hi havia molta feina a desbrossar, se’m feia costa amunt…no veia clar a quin lloc ho haviem de preparar tot, a arreu era complicat. Però l’ Antoni, abans de que li digués que ho veia dificil, ja m’havia llegit el pensament: “-vinga va, ho fem aquí mateix, a la placeta, davant l’església, és fàcil, ja ho veuràs..”. Abans de que m’hagués donat temps a pensar-hi, ja teniem el Primo, lo Bernat (quina màquina), l’Albert i l’Antoni “tot-ho-puc”, amb dues desbroçadores, dos xerracs i moltes ganes…i placeta de Tost neta i llesta! …i en algún moment es va omplir el tirador de cervesa perqué estigués ple i s’havia posat el veure en fred..!Arriba l’Àngel: “-encara no teniu el rom pel cremat?” a quina hora se suposa que hem de començar?”…nervis, la llum del dia s’acaba, anem a buscar-li la clau de l’església al técnic de l’Ajuntament (i batlle d’Organyà) que al final s’apunta també a la festa..l’Antoni recull de no sé on cadires, taulons, fogonet pel cremat, el rom, grup electrògen, benzina, vasets de paper…nosaltres anem a buscar queviures i mam.
Esperant l’Antoni, fem una foguera: brutal. El foc va ser mitja vida tota la nit. Arriba lo “tot-ho-puc” amb un remolc on el Joan li havia preparat tot dins: quina familia aquestos de Castellar! ..en un plis muntem el grup, la llum, les taules, el menjar, la barra-lliure, i l’Àngel comença a fer el cremat. La Montse de la Palanca va ser clau en l’organització alimentària i la Witty, la Fina i la Bea hi van posar la cirereta femenina.
Comencen a arribar els de Castellar, els de Torà, els de Premià, els triomfants senderistes que havien arribat la nit abans, amics entranyables diversos i finalment, la colla de la Bastida, que n’eren una pila, amb francesos inclosos. I arriben els acordeonistes…comença la festa. El Fiol va fer un pregó curtet. Ens vam quedar una mica curts de menjar, però no esperàvem a tanta gent!
Van haver tres ànimes a la festa: 1) el grup Xandra-Jordi Meso-Bea-Fina-les franceses de la Bastida, que van liderar la marxa fins al final, 2) la música d’acordeons de la Pilar i el Carles de Cal Vilarrubla que no se’ls acabaven mai les piles i 3) els nens de la Bastida, de Castellar i de Torà (qué preciosos son tots!) que van disfrutar més que ningú. La resta de seguidors els acompanyavem amb rondalles, paiassades i ballaruques….qué bé ens ho vam passar tots!!! I qué bé va anar el foc! ...i la lluna: estava molt especial.
A l’hora dels adèus, dins de l’església de St. Marti, a més d’un se li van caure les llàgrimes de l’emoció…hem de tornar l’any que ve, segur!
Donem les gràcies als fotògrafs (Lorenzo, Witty i Elsa), a tota la logística de Castellar, a l’Aquilino que va netejar de rocs el cami, a la gent de la Palanca de Noves, al Joan de la Mancomunitat d’Escombriaires, a la Genissa i la gent de la Seu, d’Adrall i del Pla que van venir, a la Mari del Plassó per la truita,.. i a tots els demés que van col.laborar amb la seva presència i ganes: va ser memorable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)