SALVEM TOST

Postals de Tost (3)

2011-12-01T15:31:00.002+01:00

4ª Trobada TotsxTost: La Festa Major de Tost - EL VIDEO

2011-11-16T16:00:00.002+01:00

4ª Trobada TotsxTost: La Festa Major de Tost (2)

2011-11-15T10:47:00.009+01:00

4ª Trobada TotsxTost: La Festa Major de Tost

2011-11-13T22:07:00.019+01:00

Dia onze del mes onze de l’any onze: onze del mati. L’Antoni “tot-ho-puc” arriba a Tost on jo l’esperava. Com ja feia estona que era allà, havia tingut temps a donat una volta pel despoblat de Tost. “-Li diràs”- vaig pensar- “perqué no ho deixem córrer?” ..hi havia molta feina a desbrossar, se’m feia costa amunt…no veia clar a quin lloc ho haviem de preparar tot, a arreu era complicat. Però l’ Antoni, abans de que li digués que ho veia dificil, ja m’havia llegit el pensament: “-vinga va, ho fem aquí mateix, a la placeta, davant l’església, és fàcil, ja ho veuràs..”. Abans de que m’hagués donat temps a pensar-hi, ja teniem el Primo, lo Bernat (quina màquina), l’Albert i l’Antoni “tot-ho-puc”, amb dues desbroçadores, dos xerracs i moltes ganes…i placeta de Tost neta i llesta! …i en algún moment es va omplir el tirador de cervesa perqué estigués ple i s’havia posat el veure en fred..!

Arriba l’Àngel: “-encara no teniu el rom pel cremat?” a quina hora se suposa que hem de començar?”…nervis, la llum del dia s’acaba, anem a buscar-li la clau de l’església al técnic de l’Ajuntament (i batlle d’Organyà) que al final s’apunta també a la festa..l’Antoni recull de no sé on cadires, taulons, fogonet pel cremat, el rom, grup electrògen, benzina, vasets de paper…nosaltres anem a buscar queviures i mam.

Esperant l’Antoni, fem una foguera: brutal. El foc va ser mitja vida tota la nit. Arriba lo “tot-ho-puc” amb un remolc on el Joan li havia preparat tot dins: quina familia aquestos de Castellar! ..en un plis muntem el grup, la llum, les taules, el menjar, la barra-lliure, i l’Àngel comença a fer el cremat. La Montse de la Palanca va ser clau en l’organització alimentària i la Witty, la Fina i la Bea hi van posar la cirereta femenina.

Comencen a arribar els de Castellar, els de Torà, els de Premià, els triomfants senderistes que havien arribat la nit abans, amics entranyables diversos i finalment, la colla de la Bastida, que n’eren una pila, amb francesos inclosos. I arriben els acordeonistes…comença la festa. El Fiol va fer un pregó curtet. Ens vam quedar una mica curts de menjar, però no esperàvem a tanta gent!

Van haver tres ànimes a la festa: 1) el grup Xandra-Jordi Meso-Bea-Fina-les franceses de la Bastida, que van liderar la marxa fins al final, 2) la música d’acordeons de la Pilar i el Carles de Cal Vilarrubla que no se’ls acabaven mai les piles i 3) els nens de la Bastida, de Castellar i de Torà (qué preciosos son tots!) que van disfrutar més que ningú. La resta de seguidors els acompanyavem amb rondalles, paiassades i ballaruques….qué bé ens ho vam passar tots!!! I qué bé va anar el foc! ...i la lluna: estava molt especial.

A l’hora dels adèus, dins de l’església de St. Marti, a més d’un se li van caure les llàgrimes de l’emoció…hem de tornar l’any que ve, segur!

Donem les gràcies als fotògrafs (Lorenzo, Witty i Elsa), a tota la logística de Castellar, a l’Aquilino que va netejar de rocs el cami, a la gent de la Palanca de Noves, al Joan de la Mancomunitat d’Escombriaires, a la Genissa i la gent de la Seu, d’Adrall i del Pla que van venir, a la Mari del Plassó per la truita,.. i a tots els demés que van col.laborar amb la seva presència i ganes: va ser memorable.

2ª Caminada Premià-Tost (7)

2011-11-13T15:58:00.010+01:00

2ª Caminada Premià-Tost (6)

2011-11-10T11:06:00.014+01:00

2ª Caminada Premià-Tost (5)

2011-11-08T22:30:00.015+01:00

2ª Caminada Premià-Tost (4) La crònica

2011-11-07T22:19:00.003+01:00

2ª Caminada Premià-Tost (4)

2011-11-07T22:11:00.013+01:00

2ª Caminada Premià-Tost (3) La crònica

2011-11-07T22:10:00.002+01:00

2ª Caminada Premià-Tost (3)

2011-11-07T14:05:00.014+01:00

Etapa 3: Sant Vicenç de Castellet - Cardona: la crònica vindrà més tard.

2ª Caminada Premià-Tost (2) La crònica

2011-11-06T09:02:00.015+01:00

2ª Caminada Premià-Tost (2)

2011-11-05T21:47:00.009+01:00

2ª Caminada Premià-Tost (1) La crònica

2011-11-04T23:13:00.008+01:00

2ª Caminada Premià-Tost (1)

2011-11-04T17:10:00.005+01:00

7.15 am avui. Tota la nit plovent a vots i barrals. Però cap problema: la 2ª caminada Premià-Tost ha començat aquest mati a la que enguany s'hi han apuntat l'Ignasi, el Llorenç, l' Albert, lo Bernat i el Jordi. El més motivat de tots era l' Ignasi. A veure qué expliquen quan arribin a Terrassa...

Postals de Tost (3)

2011-10-28T16:36:00.012+02:00

Per gentilesa de l' Estudi Fotogràfic Lorenzo&Witty

Carmel Mòdol puja a la Vall de Tost

2011-10-23T10:29:00.006+02:00

Aquest diputat d'ERC es va interessar el passat dissabte 15 per la nostra causa i va venir a la vall per intentar ajudar-nos davant aquesta injustícia que ens amenaça. Veieu íntegra la notícia publicada per Radioseu:

http://www.radioseu.cat/includes/tmp/1319187343.pdf

"ERC demanarà que el Parlament tracti el rebuig a la guixera de Tost
Carmel Mòdol tramitarà la compareixença de l'associació Lo Riu Roig perquè no s'aprovi l'informe ambiental. Els contraris a la instal.lació consideren que malmetrà l'entorn i no aportarà llocs de treball ni riquesa a la vall.

El grup parlamentari d'ERC demanarà properament la compareixença de l'associació de Ribera d'Urgellet Lo Riu Roig a la Comissió de Territori i Sostenibilitat del Parlament de Catalunya. L'objectiu és que l'entitat pugui exposar els motius del rebuig a que s'autoritzi una nova guixera a la Vall de Tost. El diputat republicà Carmel Mòdol va visitar la vall el cap de setmana passat per conèixer la zona i els pobles que es veurien més afectats pel projecte de la ultinacional alemanya Knauf. A final de juliol un grup d'entitats i particulars van resentar al.legacions contra l'estudi d'impacte ambiental, una d'elles a càrrec del rup municipal d'ERC-AM de Ribera d'Urgellet. Mòdol també va comprovar l'impacte de l'actual gravera de Comacsa, "que ja ha destrossat tres quilòmetres de muntanya i que ha aconseguit els permisos per a una nova ampliació", recorden. Posteriorment va ser a la Bastida de Tost i a Tost, per acabar a Torà, des d'on va poder comprovar la magnitud de l'impacte que la guixera tindria en l’entorn.
El diputat republicà afirma que: "No està justificat malmetre una de les valls més verges, boniques i equilibrades del Pirineu, per facilitar el negoci i els beneficis d'una empresa que ni crea ocupació ni deixa riquesa a la zona". Mòdol considera que "l'exercici de la política es basa en la defensa de causes justes i aquesta ho és".
El diputat va estar acompanyat dels tres regidors d'ERC a Ribera d'Urgellet, el president de la secció local d'ERC a la Seu, Francesc Viaplana, i el regidor urgellenc Miquel Caminal."

Postals de Tost (2)

2011-10-22T20:06:00.011+02:00

Per gentilesa de l' Estudi Fotogràfic Lorenzo&Witty...

Visió global del nostre problema des de l'óptica de "Territori"

2011-10-17T14:10:00.004+02:00

Bastant ben acurat aquest resum de la nostra situació, publicat per l'Observatori de Projectes i debats territorials de Catalunya, on es fa una passada ben informada de tots els moviments fets fins ara, contra la guixera de Knauf. Si no el podeu llegir bé, us el podeu descarregar de http://territori.scot.cat/cat/notices/2011/10/pedrera_de_la_bastida_ribera_d_rsquo_urgellet_3008.php

Des de la Vansa cap a Tost

2011-10-14T15:18:00.005+02:00

Un 10 per Mont Editorial per la seua recent publicació d'aquest mapa excurssionista sobre la vall de la Vansa on s'ha inclós també part de la vall de Tost. En especial, ens ha sorprés l'exactitud del traçat de certs camins que avui ja costen de trobar a Tost....
El mapa és molt senzill d' interpretar i conté els punts d' interés que toca conèixer. Ademés suggereix rutes interessants com aquestes que veieu:

Els senderistes més potents de Torà de Tost, el Juan Luis de cal Roqueta i el Miquel de ca la Isabel, els hi han col.laborat. Llàstima que no hagin inclòs tota la vall de Tost, però...bé, un altre dia els hi demanarem als de la Vansa que comptin amb la nostra vall pel senderisme....Compreu-lo: val la pena tenir-lo.

Postals de Tost

2011-10-13T16:52:00.008+02:00

Totes són per gentilesa de l'estudi fotogràfic Lorenzo&Witty

4ª Trobada Tots x Tost: La festa Major de Tost

2011-10-11T13:52:00.002+02:00

Fa més de setanta anys que se va cel-lebrar la darrera Festa Major a Tost i per això ara toca recuperar-la, especialment, perqué aquest any cau en una data tant emblemàtica. Tost festejava dos cops l'any: a l'hivern per St Marti, l'11 de novembre, i a l'estiu per St Ponç, l'11 de maig.

Aquest any el que farem serà un bon cremat a la placeta davant l'església de Tost, amb una mica de pa amb tomata i embotit, això al vespre de l'11, cap a les 7-8 hores.

L' endemà farem alguna sortida a peu que encara està per definir.

És molt important que envieu un email de confirmació d'assistència perqué comprarem els queviures d'acord amb la gent que serem i després passarem comptes clares entre els participants.

Animeu-vos!!....us esperem a tots-es!!

Preparació per la 2ª Caminada Premià-Tost

2011-10-05T12:15:00.005+02:00

El passat cap de setmana, concretament la nit del 30 al 1, els integrants de la 1ª caminada Premià-Tost celebrada l'any passat, van fer una etapa de preparació des de Premià fins a Montserrat.

L'Ignasi (76), el Llorenç (46), l' Albert (44) i el Bernat (43) van sortir des de Premià a les 8h del vespre del dissabte amb un grup d'excurssiones experimentats, i van arribar a Montserrat a les 11h del mati següent. El Llorenç s'en va tornar a mig cami perqué tenia d'altres compromisos.

Van fer en total 68 km parant deu cops durant 20'...i van arribar força bé...

Aquests valents de Tost tenen prevista la 2ª Caminada Premià-Tost sortint el dia 4 de Novembre i arribant per la Festa Major de Tost, l'11 de Novembre. Allà els esperarem, doncs..

La vall avui..

2011-09-22T16:41:00.011+02:00

A reveure Fede!

2011-09-20T17:42:00.002+02:00

Voldriem acompanyar la familia en aquesta pèrdua soptada del Fede a qui vam fer aquesta fotografia el passat 23 de Juliol a Castellar de Tost, amb la seua esposa Carmen. Castellar perd un gran home a qui tots apreciavem...ja ens veurem allà dalt, Fede!

Les olives impacients

2011-09-11T20:52:00.013+02:00

Les olives a Tost les collim a finals d' Octubre o primers de Novembre i això és perqué, la gran majoria, no són d'aquest tipus que veieu aqui: aquesta oliva és la "mançanenca"...i aquest arbre és originari del sud d' Espanya (per això ens ha donat fruits abans d'hora). Com que no tenim la paciència d 'esperar els sis mesos que requereixen aquestes olives per perdre l' amargor, hem triat el métode ràpid amb sosa càustica.

Triem i rentem les olives collides de l' arbre perqué no hi quedin restes de pols, branquetes i excrements d' ocells.

Posem 100 gr de sosa en un recipient que pot ser de plàstic, de fusta o de fang, però mai metàl.lic.

Hi afegim 9 litres d'aigua i les tapem amb un drap net per assegurar-nos que totes queden dins el liquid.

Al poc temps observarem que l' aigua queda molt fosca: és del tot normal. Ull a no tocar això durant els tres primers dies amb els dits: crema. Situem el recipient en una zona fresca i anirem canviant l'aigua fins que aquesta quedi clara.

Quan després d'un canvi (nosaltres amb aquestes hem canviat l'aigua set dies seguits però això depen de l'aigua, del clima, de la quantitat...) i passades dues hores del canvi, quedi aquest aspecte clar, considerarem que la sosa ha estat eliminada i les colarem per darrer cop.

Esterilitzarem els pots on volem conservar-les en aigua bullint: uns 10-15', tapes incloses.
Prepararem un bullit amb 10 parts d'aigua, 1 de sal, una mica de sajolida, fonoll, timó, llorer i unes fulles de llimoner o taronger (és igual).
Farem bullir aquesta barreja uns 10' i la deixarem en repós unes hores. És important que quan juntem el liquid amb les olives als pots de conserva, el liquid de les herbes no estigui calent: d'altra banda, les olives no quedarien dures.

Bé: doncs ja hem emplenat els pots i els hem fet el buit sumergint-los en agua bullint un sol minut. Es poden menjar quan vulguem o conservar més de quinze mesos!

Pasejant per zona de guixera

2011-08-21T19:46:00.013+02:00

Seguint, des del poble de Tost, l'antic cami de Sauvanyà, ens hem donat una volta per la zona més allunyada de la guixera des d'on - val la pena - es disfruten unes vistes de Torà i de Castellar que són espectaculars. Aquest és el punt més llunyà de Torà: un altre dia us ensenyarem el més proper.

Aquesta és la punta des d'on vam pendre la foto anterior: un dels punts més alts d'aquesta explotació.

Per ser una zona que, segons Knauf no hi ha aigua, ja veieu el noguer cóm està: d'on la deu treure l'aigua?

El mateix diem d' aquest ametller i de la figuera de sota: cóm s'ho deuen fer per ser tant verds si no és per l'aigua subterrànea que pillen?

I aquesta ens ha fet especial gràcia perqué de raïm autòcton a Tost, ja fa temps que no s'en veu...però mira, sembla que tot vulgui demostrar que encara és allà...

Tota la zona és plena de bancals de pedra que donen fe del passat agricola d'aquesta terra...

I aqui teniu la font de Conilleres, que tampoc van trobar els de Knauf en la seva exploració per la solana de Tost...jo no sé quina exploració van fer per dir que no hi ha aigua, que només són quatre matolls i arbres joves i que no hi ha res...

I aquest pobre vidriolet, pobret: va veure oli en el moment en que es va topar amb la Violant..

Els perills de la guixera per a la salut

2011-08-18T17:41:00.004+02:00

Directament aportat pel nostre personal sanitari de Torà de Tost (que per cert, el dissabte a la nit em van salvar la vida), us hem extractat aquests documents de Lafarge, que suposo que és competència o client de Knauf, i que podeu trobar complert a: http://www.lafargenorthamerica.com/MSDS_North_America_Spanish_-_Natural_Gypsum.pdf. Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions sobre l'efecte dels pols de guix en persones, animals i plantes: aqui no ens solem inventar res.

Si l' Ajuntament vol, pot evitar que s'aprovi la Guixera

2011-08-12T12:14:00.006+02:00

Bé, ja veieu el precedent. Amb la població en contra i l'Ajuntament també, Medi Ambient no va aprovar aquesta guixera de Toledo que volia fer l'empresa Iberplaco. Així que no defalliu: a vegades l' administració fa les coses que toquen...

Per una altra banda, a Aleas (Guadalajara) y després de 30 anys d' explotació d'una guixera a una zona protegida, es va ampliar la mina 30 anys més després d'una forta oposició veinal. Veieu la notícia a

http://www.eldecano.es/index.php?option=com_content&view=article&id=25628:ecologistas-denuncia-la-prorroga-de-la-cantera-de-yeso-de-aleas&catid=3:destacadop

Ja en tenim experiència en això: si es dona un permís a mines, les ampliacions subseqüents són automàtiques i no les para ni Déu. Ja sabem que és així com ha passat a Comacsa, on hem presentat una pila de recurssos i no hi ha hagut forma de parar-la. Per això, és bo que posem tota la carn a la graella ARA, perquè després d'aprovar, l'administració es torna sorda.

Viure al costat d'una guixera: un xollo?

2011-08-11T12:49:00.009+02:00

Aquest article que ens passa l' Isabel parla de que les plaques de guix fabricades per Knauf a China, emanen gasos de sofre que fan malbé les coses de la casa i provoquen molèsties de salut a les persones que hi viuen prop. Més de mil afectats, diu l'article, podrien trobar-se a Florida mentre es fan investigacions sobre la corrossió i els mals olors que pateixen les cases d' una zona concreta d'aquest estat dels US. L'article es pot descarregar també de http://www.alterslaw.com/sp/press_release/25/tablera_de_yeso_de_china_ha_sido_culpado_por_problemas_en_hogares.html

Per un altra banda, també podeu llegir aquest article d'aquesta guixera argentina. La població es queixa dels problemes de salut provocats per la pols en suspensió de la mina. El podeu llegir millor a http://gpinoticias.blogspot.com/2011/04/exigen-solucion-urgente-por-planta-de.html

Tots els que parleu tant de que aquesta explotació no tindrà efectes negatius per a la població i per a la flora i la fauna, haurieu de vindre a viure aqui quan s'exploti la mina. Podriem fer un canvi de casa...

Premsa diversa en paper

2011-08-08T11:44:00.004+02:00

Un munt d' alternatives a la Guixera

2011-08-07T11:19:00.005+02:00

Mentre que a l'entrada anterior, demostravem que l'afectació visual, de paisatge i de sorolls és més que evident des de La Bastida, Torà i Castellar (tot i que l'estudi de Knauf diu que "sólo viven dos familias")...avui us presentem les alternatives que Knauf tindria per extraure guix, dins del territori català, i molt més properes a Guixers, que és on es processa el mineral.

També aqui, l'estudi diu que "los yacimientos de yeso no son abundantes y la actividad solo se puede realizar en esta zona". Bé doncs, veiem el primer plànol, on els geòlegs d'Ipcena ens han marcat les zones a Catalunya on es troba aquest "preciat" mineral....ostres, que no parlem d' or!
Si Knauf triés la zona de Ponts, Sanaüja, Biosca, Torà de Biosca...es trobaria a 64 km de la zona de procés...

Si Knauf triés la zona de Súria, es trobaría a 56 km de la zona de procés...totes dues, aquesta i l'anterior, més planeres, més accessibles i més fàcils d' explotar que la muntanya pedregosa de Tost on an d'anar a més de 1000 metres d'alçada...

Però és clar, han triat la "zona fàcil" de Tost, a més de 90 km de Guixers, perquè els nostres amics 24, "propietaris" de la mumtanya, els ho han posat fàcil i barat: 30'000 Eur/any durant 30 anys (la primera fase) i no sé si revisaràn el preu en les altres dues fases...perqué Knauf diu que el recurs dóna per 90 anys...

Els més afectats per la Guixera de Knauf

2011-08-04T14:28:00.011+02:00

La Bastida de Tost, en plena guixera.

No volem la Guixera a Tost...

2011-08-02T10:04:00.003+02:00

No la volem la guixera, i encara que a ningú sembli interessar-li, la premsa de casa ens continúa donant suport. Gràcies.
http://www.naciodigital.cat/viurealspirineus/noticia/7555/ipcena/demana/aturi/projecte/construccio/guixera/vall/tost
http://www.ecodiari.cat/noticia/7043/volen/guixeres/tost
http://reflexionsencatala.blogspot.com/2011/07/la-guixera-de-knauf-tost.html
http://www.regio7.cat/cerdanya-alt-urgell/2011/08/01/associacions-veins-tost-soposen-guixera/158367.html?utm_source=rss

http://www.3cat24.cat/noticia/1299428/alturgell/Associacions-i-veins-de-Tost-reclamen-que-saturi-la-guixera-projectada-a-la-vall

La Mercè: 25 anys a Castellar de Tost

2011-07-27T17:29:00.008+02:00

La Mercè Gallart, també coneguda com "la Baronesa" o com "la Vice", va festejar amb nosaltres els 25 anys que porta VIVINT a Castellar de Tost, el passat dissabte 23.

Aquesta dona, que va comprar la casa (llavors en runes) anomenada cal Joan a l'any 1986, no s'ha cansat mai de recordar-nos a tots que la seva casa es correspon amb el que era l'antic castell de Castellar de Tost, probablement datat del segle XIII.

La Mercè és un dels exemples de gent nou-vinguda que han sabut fer-se seva la vall de Tost, lluitant per unes condicions dignes, dins d'un model sostenible amb el progrés. Si algún dia hi aneu, no deixeu de visitar-la: us ensenyarà tot lo poble!

Aqui veiem a la Mercè, una bellesa de dona, rodejada per les belleses de les seves amigues...
Al sopar, que com és habitual a la zona, no hi va faltar de res...

....i potser erem més de 100 persones benavingudes..Tothom es va acomodar com va poder..

I al final, els regals i la ballaruca...

No tinc massa esperit redactor avui, ja ho veieu, però dels que hi van ser-hi, esperem comentaris..

Hem al.legat a l' OGAU avui contra la GUIXERA

2011-07-22T12:18:00.014+02:00

Aquest mati, aquesta plataforma ha presentat al.legació en la que han participat 263 persones, moltes d'elles aportant els seus coneixements particulars i de la vall de Tost. Intentaré resumir, encara que no és fàcil, perquè hem estat analitzant el projecte d'impacte ambiental presentat per KNAUF a l'OGAU-Lleida, on hem trobat tantes i tantes imprecisions i minimitzacions de que aquest impacte és SEVER en quasi tots els punts següents, tot i que l'empresa els ha qualificat com a impactes compatibles i/o moderats: 1.- Impacte Atmosfèric: El impacte del pols el patirà La Bastida de Tost, Tost, Torà de Tost i els masos de Tost i la C14, per tres raons: i) les voladures ii) el pas de 30 camions diaris i iii) la criba del guix que es fa in-situ per només emportar-se a la planta de Guixers la fracció de partícula que es necessita pel procés.
Knauf diu que mullarà amb aigua el cami però a Tost, amb prou feina tenim aigua per nosaltres, i per això no sabem d'on la treuràn. Knauf diu que no hi haurà contaminació de pols perqué els vents són de llevant a Tost (qué?) i construiràn basses de decantació d'aigua de pluja. És clar que la pluviometria i la direcció del vent que diuen que tenim estàn basades en uns estudis fets a Adrall de 1935 a 1966 (?!). És evident que no es coneixen Tost.2.- Impacte Acústic: Si jo, des de Torà sento les sirenes de posició de les màquines de Castellar que treballen per la pedrera de Comacsa, cóm es pot dir que l'impacte mesurat per ells a 110 dB(A) serà compatible amb les cases que es troben a 100 metres? ...home, que ja en tenim d'experiència...
3.- Impacte Hidrològic: Diu l' estudi de Knauf que aquest por ser sever perqué podria contaminar quimicament els torrents (al menys reconeixen alguna cosa...) però és clar, es deixa de dir que amb les voladures pot desviar-los i per tant, a la Bastida, a cal Collet, a cal Vila, a la Barraca del Serradal i a d' altres llocs de la solana de Tost, ens quedarem sense aigua.

4.- Impacte Geotècnic: Ja coneixem qué els ha passat a totes les cases de Castellar amb les voladures de Comacsa: totes estàn esquerdades! Per tant, qué passarà amb les cases de Torà i de la Bastida? qué passarà a l'ermita de St Genis? qué passarà al castell de Calassanç?...ostres que l'impacte de les dinamitades és fort i el nostre patrimoni és molt feble!

5.- Impacte morfològic i sobre les infraestructures: Cóm es pot dir que la única cosa que li passarà a la morfologia de les nostres muntanyes és que baixaràn 20 metres? però, i els talussos que ens deixaràn? i per una altra banda, cóm és que es permet que ens tallin els camins de transhumància i pas de la Bastida a Tost, de Tost a St Genis i de la Bastida a Sauvanyà?

6.- Impacte sobre flora i fauna: L'estudi de Knauf diu que només tenim roures, alzines i alguna esparreguera respecte de la flora i el trencalós, respecte de la fauna. Fals. Tenim espècies gipsícoles protegides i moltes aus, rèptils i amfibis també protegits.

7.- Impacte Socio-Econòmic: Óstres, ens hem gastat una pila de diners en arreglar les cases de la Bastida, Castellar i Torà durant els darrers vint anys i ara ve Knauf a menysprear el valor de les nostres cases i el nostre paisatge i desvaloritzar les nostres finques amb una pedrera que té un benefici de (no us ho perdeu) 30.000 Eur/any! a fé de Dèu que nosaltres movem més diners anuals amb la reconstrucció que estem fent de la vall de Tost, dels camins, dels prats, dels boscos...i la nostra "explotació" és sostenible i admirable perquè és fruit de la nostra passió per casa nostra i la du a terme gent de casa, no de fora!

8.- Impacte visual: Bé, aquesta foto de baix està presa des de l'estudi de Torà de Tost, la primera casa de Torà. La proximitat a les zones d' explotació és prou evident i l'impacte que això provocarà també...no cal dir res més.

I després està el tema dels nostres amics 24 hereus de confiança, o com se'ls coneix ara: l'Associació de la Mancomunitat de Tost: St. Germé. Aquestos s'omplen la boca i els estatuts dient que les seves accions les fan en benefici i per la prosperitat dels habitants de Tost....collons, si per regalar-me uns pantalons, m'has de trencar una cama i cobrar l'assegurança...no els vull aquestos pantalons!!

El cascall a Tost

2011-07-16T21:06:00.003+02:00

El cascall, Papaver Somniferum, ja l'utilitzava la meva padrina amb mi quan era un bebe (bastant donat pel sac, per cert) si no volia dormir.

Bullia el cascall i amb un drap de cotó net, embolicava un troç de pa sucat amb llet i sucre, que després mullava amb l' aigua de cascall. El resultat era un bebe que s'entretenia amb aquell munyó de roba mullat dolç, deixava de plorar, i s'adormia de seguit.
Aquestes fotos les he pres a Tost. El cascall és comú i la gent del lloc el sap utilitzar amb prudència...en especial el Joan, que m'ha aconsellat que si no puc dormir per això de la Guixera, pensi en el cascall...uhmm...no sé.

Lo Riu Roig es movilitza contra la Guixera

2011-07-15T11:43:00.006+02:00

http://radioseu.cat/not%C3%ADcies/Medi+Ambient/Lo+Riu+Roig+s%27oposa+a+la+construcci%C3%B3+d%27una+guixera+de+grans+dimensions+a+la+Vall+de+Tost

http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=105081&seccio=Comarcas&fecha=2011-07-14&sortida=03:00:00

La Guixera de KNAUF a punt d'aprovar-se

2011-07-04T16:47:00.005+02:00

Molt a pesar nostre, aqui teniu la sol.licitud de KNAUF per portar endavant la famosa guixera a la vall de Tost.....10 cops més gran que Comacsa, aquesta que veieu a la foto...costa de creure que no la poguem parar....

DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

ANUNCI d'informació pública sobre una sol·licitud d'autorització ambiental relativa al projecte i estudi d'impacte ambiental d'una activitat extractiva al terme municipal de Ribera d'Urgellet (exp. LA-2010/0036). (Pàg. 35387)

ANUNCI

d'informació pública sobre una sol·licitud d'autorització ambiental relativa al projecte i estudi d'impacte ambiental d'una activitat extractiva al terme municipal de Ribera d'Urgellet (exp. LA-2010/0036).

En compliment del que disposa l'article 9 del Reial Decret Legislatiu 1/2008, d'11 de gener, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'avaluació d'impacte ambiental de projectes, se sotmet a informació pública el projecte i l'estudi d'impacte ambiental d'una activitat extractiva, promoguda per Knauf, GMBH al terme municipal de Ribera d'Urgellet (exp. LA-2010/0036).

El projecte i l'estudi d'impacte ambiental està a disposició del públic, en hores d'oficina, a les dependències de l'Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials a Lleida del Departament de Territori i Sostenibilitat, carrer Clot de les Monges, 6 -8, durant el termini de 30 dies. Dins d'aquest termini s'admetran totes les al·legacions que es presentin per escrit.

Lleida, 15 de juny de 2011

M. Dolors Tella Albareda

Directora dels Serveis Territorials a Lleida

Núria Pubill: una campiona descendent de Tost

2011-07-03T17:46:00.004+02:00

Estem orgullosos d'aquesta atleta de triatló, neta del Tonet Pubill i Calvet de cal Taberner de Tost i de Montserrat Guitart i Baraut de cal Grau de Castellar de Tost, pel seu esforç, la seva constància i la seva fortalesa. Va guanyar el passat cap de setmana a Puigcerdà...ja pots estar ben cofoi Ignasi!

La campana de l'esglesia de la Mare de Déu de l' Esperança de Torà de Tost

2011-05-09T17:54:00.005+02:00

Aqui a Torà, les coses van poc a poc. Així és com va haver de pujar el nostre Juan Luis al teulat de l'església per veure cóm estava la seva estructura i adonar-se'n que, també poc a poc, els teulats i les bigues estàn en bastant mal estat i amenacen un deteriorament constant.
No és això el que li passa a aquesta campana, que es va salvar de la crema dels republicans de la guerra i disfruta d'una salut de "ferro" (mai més ben dit), a jutjar per les fotos fetes pel de cal Roqueta.

A veure si trobem una via perqué no acabi de caure...

Caminada Torà de Tost-La Seu d' Urgell, dissabte 23 de Abril

2011-04-19T15:12:00.010+02:00

El proper dissabte a les 8.30 hores sortirem a peu des de Torà de Tost fins a la Seu d'Urgell. Ens trobarem a l'estudi de Torà i agafarem l'antic cami a peu que ens porta a Fontelles, passa per les mines de Nabiners i recorre tota la carena de la muntanya fins a la Seu. Són uns 15 km i és facilet. es calculen unes 3 hores.

Menjarem en algún lloc de la Seu i, cap a les 4 hores de la tarda, enfilarem la tornada cap a Torà de Tost, passant per la Bastida d'Hortons, l'antic Cami Ral, Coll de Creus i Sauvanyà. La tornada és més feixuga: es calculen unes 4 hores. Ep! Tothom hi és convidat. Porteu aigua, eh Bernat? Organitza el Juan Luis de cal Roqueta de Torà.

Vista a la vall de Tost des de Torà de Tost

L' escorpi de Tost

2011-04-18T18:04:00.012+02:00

L'escorpí comú, o esporpí groc o buthus occitanus o, simplement, alacrà, és fàcil trobar-lo a llocs àrids, secs i pedregosos, no només a Tost. Aquest menut va ser caçat per la nova càmera de l' Antoni "aveuresiacaboiemdeixentranquil" ja fa uns dies, prop de Montant de Tost. Tot i que s'el mirava amenaçant-lo, si l'hagués enganxat no l'hauria matat, perquè l'Antoni no n'és alérgic.

No era massa gran aquest aràcnid: aquestes bestioles no solen medir més de 8 centímetres, tamany suficient però, per fer-te passar una mala estona.

2011-03-12T18:18:00.002+01:00

Aquest dibuix a llapiç de la Camila, realitzat del natural l'any 1962 als Hostalets de Tost, mostra d'esquerra a dreta l' antic hostal, la porta de l'era del Toni i l'església de St Antoni de Pàdua avui reconstruida. La Camila va fer aquest dibuix mentre esperava que la seva cunyada Maria sortís de donar classes a l'estudi dels Hostalets.

Pauvre Martin, pauvre misère

2011-02-24T23:26:00.006+01:00

Així és com el el meu germà Llorenç recorda Tost quan li sona el telèfon: "Pouvre Martin" (pobre Marti) "et son misère" (i la seva misèria...) cantada pel cantautor francés Georges Brassens i que a ell li fa gràcia perqué és cóm era Tost, abans de que tots la deixessim....pobre Marti, el nostre patró...si que vas arreglat...gràcies Llorenç!
Sentiu al Georges al link:

http://www.dailymotion.com/video/x4o1xu_georges-brassens-pauvre-martin_webcam

però com no és fàcil a la primera, aqui teniu la cançó transcrita (potser hi ha alguna falta, com de costum....)

Avec une bêche à l'épaule,
Avec, à la lèvre, un doux chant,
Avec, à la lèvre, un doux chant,
Avec, à l'âme, un grand courage,
Il s'en allait trimer aux champs!
Pauvre Martin, pauvre misère,
Creuse la terre, creuse le temps!
Pour gagner le pain de sa vie,
De l'aurore jusqu'au couchant,
De l'aurore jusqu'au couchant,
Il s'en allait bêcher la terre
En tous les lieux, par tous les temps!
Pauvre Martin, pauvre misère,
Creuse la terre, creuse le temps!
Sans laisser voir, sur son visage,
Ni l'air jaloux ni l'air méchant,
Ni l'air jaloux ni l'air méchant,
Il retournait le champ des autres,
Toujours bêchant, toujours bêchant!
Pauvre Martin, pauvre misère,
Creuse la terre, creuse le temps!
Et quand la mort lui a fait signe
De labourer son dernier champ,
De labourer son dernier champ,
Il creusa lui-même sa tombe
En faisant vite, en se cachant...
Pauvre Martin, pauvre misère,
Creuse la terre, creuse le temps
Il creusa lui-même sa tombe
En faisant vite, en se cachant,
En faisant vite, en se cachant,
Et s'y étendit sans rien dire
Pour ne pas déranger les gens...
Pauvre Martin, pauvre misère,
Dors sous la terre, dors sous le temps!

El forat dels tres ponts

2011-02-22T22:02:00.001+01:00

Mireu això...
http://www.ppcatalunya.com/el-pp-insta-al-gobierno-a-construir-el-tunel-de-montant-de-tost

Butifarres, xorissetes i fuets

2011-02-15T14:28:00.009+01:00

Aprofitant aquest clima fred i sec que tenim a Tost, el cap de setmana passat ens vam dedicar a fer butifarres i xorissetes. Ja sabeu -suposo- que són butifarres si es mengen cuites i fresques i fuets si els deixem assecar i els mengem crus....No van matar el porc. La carn i els budells els vam comprar a l'escoxador. Veieu el procés a continuació:

El Baldalqui de Tost exposat a Madrid

2011-02-08T18:05:00.007+01:00

Us recordeu del nostre baldaqui? aquell que ens està custodiant el MNAC? doncs bé..està a Madrid, junt amb la seva cresteria i moltes altres joies del nostre romànic català, mentre estàn fent reformes a les sales del romànic del museu barceloní.

Potent, ara creuem fronteres... alló que nosaltres no vam saber valorar en el seu moment, es pot apreciar a la capital del país veí fins al 15 de maig (data en la que tornarà a la nostra capital)...

Més de mateix a :

http://www.lavanguardia.es/cultura/20110209/54111772056/el-romanico-invade-madrid.html

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/08/cultura/1297177823.html

http://www.cadenaser.com/cultura/articulo/romanico-cataluna-llega-madrid/csrcsrpor/20110208csrcsrcul_1/Tes

http://www.adn.es/local/lleida/20110208/NWS-0907-MNAC-Madrid-excepcionalmente-romanico-catalan.html

Un tren des de Lleida

2011-01-26T14:03:00.009+01:00

265 milions d'euros és el que s'ha calculat que costaria el traçat del tren des de la Pobla fins a la Seu d'Urgell, segons l'estudi presentat ahir pel President de la Diputació i el GAP (adjunto la notícia publicada a "La Mañana")http://www.lamanyana.es/web/html/lanoticia.html?id=102531&seccio=Comarcas&fecha=2011-01-26&sortida=03:00:00

Aquest traçat permetria que hi haguessin estacions als pobles de Ribera d'Urgellet que toquen el riu Segre (Hostalets de Tost, St Pere Codinet, el Pla, Adrall i Arfa) donant comunicació freqüent de rodalies a tots els pobles del traçat.
Aquesta idea ja és sugerida l'any 1859 per A.C.C. en aquest document que un dia em va passar el Joan i que val la pena llegir completament perqué parla d'una carretera d'unió entre Barcelona, Puigcerdà i Lleida, amb inclusió del mateix traçat del tren, i també d'altres, per aconsseguir que la ciutat de la Seu d'Urgell es desenvolupi económica i socialment. Qualsevol que vulgui aquest escrit, que ens el demani per email.
Aquest és el mapa que A.C.C. va dibuixar del traçat de la carretera i el ferrocarril esmentats, on curiosament el poble de Tost que hi té de pas, és la Bastida de Tost.

I aqui teniu uns talls del texte esmentat que no tenen desperdici perqué, després de 150 anys, en molts aspectes, encara seguim igual.

Pasturant a Tost

2011-01-23T18:45:00.006+01:00

Unes tres hores es va trigar a localitzar i baixar els cavalls del Jaume Tor (la majoria femelles i moltes prenyades), el passat dia de Sant Sebastià, des de Cal Giró fins a Torà de Tost. Aquests 96 animalots han estat pasturant des de mitjans de Desembre, diseminats entre cal Giró, cal Maçanell, Coll de Creus i els prats de Sauvanyà. A partir d'ara, aniràn a cercar més forratge als prats de Torà, fins als de Cal Sabater, tot i que, com el ramat és nombrós, potser només en tindràn per a quinze dies més. Val la pena veure'ls..

La "pinya" del Nasiet

2011-01-22T11:36:00.002+01:00

El juny de 1962, l'Ignasi Pubill de la Palanca de Noves, va caure al Segre davant de la Reula, quan anava cap a casa en el seu Renault Dauphine. La recta de la carretera en qüestió, llavors la C-1313, fa una mica de corva, però tampoc és res de l'altre món. El cas és que aquest vehicle ja tenia un seriós problema d'estabilitat que havia fet estimbar-se a més d´un.

El traste va quedar com el veieu, i el conductor, després de caure al riu des d'una alçada de 15 metres, només es va trencar la clavícula...

Record de comunió als Hostalets

2011-01-18T12:02:00.004+01:00

En aquest record de primera comunió escrita pel nostre vell conegut capellà Josep Pubill Caminal, s'hi reflecteix la primera comunió i la confirmació de la Maria Pubill Llach, filla de la Palanca de Noves (Hostalets de Tost) i mestressa de l'Hotel Truc d'Oliana. No és que siguem massa religiosos a Salvem Tost però tantes de les proves de la vida passada de Tost ens arriben per documents escrits des de les parròquies. És curiós que la gent guardi aquestes coses...

Oliana ahir

2011-01-16T17:50:00.002+01:00

Val, no és Tost, encara que és molt a prop. Aquest és el paisatge que oferia ahir el pantà d'Oliana cobert d' una boira espesa que es movia rapidament. Només volia que veiessiu les fotos que sóc capaç de fer amb la nova càmera que em va cagar el tió....no em deixeu que en pengi cap que no sigui tant bona com aquesta! Hem de pujar el llistó...

Ca l' Altimir de Castellar de Tost

2011-01-14T17:10:00.008+01:00

Aquesta casa de Castellar és una de les més antigues de Tost ja que figura en la nostra documentació, al menys, des del 1730. Avui és propietat d'un dels germans Guitart la seva dona Àngels. Allà hi viuen amb els seus fills Marc i Arnau.

Abans d'aquesta familia però, hi van viure els Gaset-Company i després els Gaset-Espot. A en Francisco Gaset li hem demanat aquestes fotos i d'altres coses que anirem publicant.

1- Francisco Gaset a l'era de l'Altimir al 1945, 2-Josep Gaset Espot amb cosina Rosario al 1939, 3-Era de cal L'Altimir al 1948.

Dolmens, megàlits i tarters a Montant de Tost (2)

2011-01-07T21:20:00.007+01:00

L'amic Antoni "Nosemresisteixnielgps" ha tornat a sortir de recerca megalítica amb un colega per Montant de Tost. Aquesta és una feina que tenim pendent, i encara que anem una mica guiats perquè aquests megàlits estàn tots identificats i catalogats pels especialistes, és una mica com trobar bolets: a vegades els trobes, a vegades no. L' Antoni està demostrant que té bon nas...

TARTER DEL CAP DEL BOSC: Cista del neolític, entre -2500 i el -1800, prop de l'ermita de St Germé. A les excavacions fetes per S. Vilaró i posteriorment per R. Vilardell s'hi trobaren ceràmiques i restes humanes.

TARTER DEL SERRAT DELS QUADRATS: Cista megalítica a 1285 metres d'alçada, edat de bronze, tomba col.lectiva de 10 metres de diàmetre. Les excavacions fetes per Serra Vilaró a primers del segle passat i les que va fer la Roser Vilardell al 1975, mostraren ceràmiques, una punta se sílex, cristalls de quarz i selenita i joies de bronze.
TARTER DEL CLOT DE LES BASSES 1: Neolític final, edat de bronze, entre el -2500 i el -1800, sembla ser un lloc d'inhumació col.lectiva, cista de 7,5 m de diàmetre. És curiós que els nostres prehistòrics els agradés tant l'alçada: aquest es troba a 1169 metres. Es va excavar per primer cop al 1978.

Les noces d'or de la Ramona i en Venanci

2011-01-05T19:36:00.008+01:00

El 8 de desembre de 1918, la Ramona Baraut i Daina, pubilla de Cal Grau de Castellar de Tost, va trobar company en lo Venanci Guitart Casafont de Cal Guitart de Sorribes. Així es canviava el Baraut que havia dut aquesta casa durant quatre generacions i començava la saga Guitart. Com ja és habitual en aquesta familia, a voltes, elles els triaven a ells més baixets...: són més "monos"...
Dalt, veiem Cal Grau l'any 1968, data en que aquesta parella, que va tenir tres fills: Salvador, Montserrat i Juanito, es van tornar a casar a l'església de St Joan Baptista de Castellar de Tost.
A veure si ho faig bé (sino encara rebré): d'esquerra a dreta: Salvador Guitart; la seva esposa de Cal Maties dels Hostalets de Tost, Carmeta Pubill; el seu germà Tonet Pubill, que es va casar amb la germana del Salvador de Cal Grau, Montserrat, la esposa de l' altre fill de la casa, Carme Grau (quina casualitat el cognom també..) i el seu marit Juanito Guitart. Al centre i rodejant la parella de nuvis: la Carme Guitart, filla del Salvador i la Carmeta, la Montserrat Pubill, filla del Tonet i la Montserrat, i, al costat de la padrina, el Jesús Guitart, també fill de la Carmeta. A baix, i d'esquerra a dreta: l'Ignasi i el Jordi Guitart, fills del Salvador i el Joan, el Salvador i l' Esther, fills de la Carmeta. L' últim a la dreta a baix, l' Ignasi Pubill, fill de la Montserrat. Dit això, està "claríssim" que tenim aqui quatre families: Guitart-Baraut, Guitart-Pubill, Pubill-Guitart i Guitart-Grau (que els seus fills Joan i Ramon, no surten a la foto, perqué potser no havien nascut, no ho sé).
No m'agraden gaire les fotos de casoris (i els casoris tampoc) però d'una atacada en pilles una pila i s'en avança més. Bé i aqui tornem a tenir tota la colla i d'altres veïns i familiars, entre els quals hi destaco el padri Ignasi Pubill Arnau (al costat del nuvi Venanci) i jo, que també hi sóc en algún recó.

L' Església de St Joan Baptista de Castellar de Tost

2011-01-04T13:26:00.011+01:00

De romànica res. I amb orígens romànics, doncs sembla que tampoc. Aquesta església, segons consta al document sota, es va començar a construir el 1875 arrel d'un acord escrit de col.laboració entre els habitants del poble de Castellar entre els quals hi ha representants de la majoria de les cases de llavors (cals Grau, Altimir, Tinet, Porta, Po, Xico, Joan..), i el resultat és aquest que veieu, una sola nau i un estil molt comú a la vall de Tost.
L' interior i ambientació evoca la parroquial de St. Marti. De fet, custòdia la majoria d' imatges que tenia aquesta altra i conté una rèplica del seu baldaqui.
Algú a Castellar segueix empecinat-da (eh Mercè?) en que l'església és sota d'advocació de St. Marti. Fals. Aquesta església està patronada per St. Joan Baptista, segons figura al Bisbat.

El seu estat de conservació, ja el veieu, és impecable. Els icones de les tradicions, es cregui en Déu o no, mereixen ser conservats encara que sigui per tenir un respecte als ancestres que els van desitjar construir.

Cal Marqués de Montant de Tost

2010-12-30T19:59:00.008+01:00

Val, accepto: és una foto terrible...però com ara el Tiò m'ha cagat una càmara, espero poder-ne fer de millors ben aviat (quan pilli cóm va la cámara, és clar..).

Bé, això és Cal Marqués, i perquè ningú digui més que a la vall de Tost les cases s'han reformat com a segona residència, us diré que en aquesta casa, com a d'altres d'aquest poble i de Castellar, no s'hi ha deixat mai de viure-hi de forma fixa, al menys, des de que els seus habitants, la familia Salvadó, recorden o els hi han explicat. I ademés ho fan vivint de la terra i del ramat: com abans, però amb la tecnologia d'avui.

A la foto veiem al Sebastià Salvadó, llaurant al 1955.

El pare de l'anterior, el padri Esteve, guaitant una neboda dalt del seu tractor cap a l'any 1960.
Una vista de Montant de Tost des del Jovell on, de fet, es pot comprobar que aquests prats han estat conservats fins avui.
I la Rosa Caminal de Cal Marti de Montant, que es va casar amb el Sebastià Salvadó de Cal Marqués, en una foto presa al 1946 a Montant, a qui hem d'agraïr aquestes fotografies.

2010-12-20T13:30:00.006+01:00

Curiosa forma d'enregistrar les contribucions pagades o pendents durant els anys 1910 al 1915, feta per l'alcalde de Tost, Magí Espot i Montané (1876-1928) de Ca l'Altimir, a qui pertanyen aquests documents i també la foto de dalt. Encara ho feia pel nom de les cases, no pel nom del cap de casa com avui...

Natura que ens espera..

2010-12-15T11:21:00.007+01:00

Fotografies preses per J. Huerta a Tost, l'any 2004.

Fotografies preses per A. Rubio a Sauvanyà fa sis ó set anys...

Imatges de l'interior de St Marti de Tost

2010-12-10T17:44:00.007+01:00

Penjo avui aquestes fotos que ens ha passat el Joan Huerta, tot recordant-vos que els alcaldes de Ribera d'Urgellet i Organyà van prometre l' esperada reconstrucció d' aquest icone nostre per aquest proper any.

El Jaciment paleontològic de la Palanca de Noves

2010-12-01T17:22:00.003+01:00

Aquest que veieu aqui és el póster que hi ha a la sala d'exposicions de "La vall de Tost recorda" i que fa referència al Jaciment de Tost anomenat de "La Palanca de Noves". Aquest divendres i dissabte a les 20.30 hores, a l'Arxiu Comarcal, dos experts en el tema, Josep Fortuny i Jordi Galindo ens en parlaràn...Aquest jaciment conté petjades del Pèrmic de 250 milions d'anys..això vol dir abans dels dinosaures..els més antics fins ara, reconeguts a Catalunya..si us agraden el fòssils, no us ho perdeu!

Ja tornen les neus a Tost

2010-11-30T17:49:00.004+01:00

Dues fotografies preses des del Poblador de Torà de Tost i cedides pel Joan...ja hi tornem..i aquest cap de setmana vinent s'espera més grosseta..

Tost i les motos

2010-11-29T10:31:00.007+01:00

L' afició a la moto ha estat una constant a Tost des de els seus inicis i ens consta que tantes i tantes cases de la vall han tingut diferentes motos que, si poguessin parlar, potser ho farien de la diversió i també de l'adversitat que té aquesta pràctica en un terreny tant adient per la moto de trial i l'enduro.

Bé: aquestes fotos que veieu aqui corresponen a una prova nivell privat que s'organitzà a Castellar de Tost, el passat 14 de Novembre en la qual van participar una trentena d'equips. Es va tractar d'una prova de resistència (dues hores) sobre Enduro i més d'un, no va ser capaç d'acabar-la pel nivell tècnic que exigia el terreny.
El dia assoleiat va acompanyar aquestos nois (cap noia...perquè?) que ho van disfrutar molt.
Un petit vídeo de la sortida pel record... i molts ànims perqué es torni a repetir l'any vinent!

Per una altra banda, no podem deixar d'esmentar que la familia Pascuet (http://www.trialshows.com/) ha aconsseguit recentment el permís de Medi Ambient definitiu(http://www.radioseu.cat/not%C3%ADcies/Esports/L) per a l'escola de trial que tenen a la Bastida de Tost, amb la qual cosa aquesta vall es consolida com molt adient per aquest esport: moltes felicitats!

Tost, terra de castells i l'església de St. Marti de Tost

2010-11-25T10:41:00.005+01:00

Aquest que veieu dalt és el poster que LO RIU ROIG (www.loriuroig.blogspot.com) ha preparat per introduir la conferència "TOST, Terra de Castells", que impartiràn la Natàlia Rey i l'Aquil.les Azuara (algú li diu Carles, però..) i que es pot veure a l'exposició fixa. Aquesta xerrada es farà a l'Arxiu Comarcal el proper divendres a les 20.30 hores.
Destacable també l'intervenció de l'Antoni Fiol, arquitecte i alcalde d'Organyà, que parlarà del projecte de reconstrucció de l'església de Sant Marti de Tost, el dia següent (mateix lloc i hora). Aquest monument romànic del s. X va rebre una subvenció procedent del 1% cutural i diverses donacions fa dos anys i sembla, que finalment podrem assegurar que no caigui.

Exposició muntada i visitable: no us la perdeu!

2010-11-21T21:01:00.005+01:00

Mireu cóm ha quedat la sala d'exposicions "La Cuina" de la Seu d'Urgell després de que LO RIU ROIG, Associació de Ribera d'Urgellet, hagi muntat aquesta interessantíssima exposició que estarà visitable fins el vuit de desembre.
Nosaltres vam estar a l'inauguració, que va plenar la sala fins dalt i que descriu el bloc de LO RIU ROIG a www.loriuroig.blogspot.com. No us la perdeu: val la pena...

Caminada Premià de Mar-Tost (8)

2010-11-21T20:47:00.007+01:00

A les set de la tarda del 11 de novembre, diada de St. Marti i festa major de Tost, aquests valents arribaven a Tost, després de set dies de caminar i de patir.

El Llorenç va ser el primer que va arribar a Lo Serradal.

A l' Albert, la única cosa que el preocupava, era que l'arrós no s'enganxés.

I l' Ignasi i el Bernat, xino-xano, també van acabar fent cap al lloc de trobada.

Un cop més: felicitats a tots i a Tost, per comptar amb aquests homes amb tanta perseverància.

"LA VALL DE TOST RECORDA" Expo i conferències

2010-11-14T11:52:00.004+01:00

Lo Riu Roig, Associació de Ribera d'Urgellet ha preparat aquesta exposició que avui us presentem que promet ser interessant. Mireu-vos el programa i us esperem allà!

Caminada Premià de Mar-Tost (7)

2010-11-11T10:56:00.005+01:00

Els nostre protagonistes sortien de Fórnols aquest mati a les vuit, on han passat la nit més freda de tota la setmana (-12ºC)...i, fa una estona, veien La Barceloneta. Arribaràn a Tost, segur. Deixo la crònica següent al Llorenç, un dels caminants, que, quan es refaci, l'acompanyarà amb el mapa de ruta. MOLTES FELICITATS!

Caminada Premià de Mar-Tost (6)

2010-11-10T17:14:00.008+01:00

Els nostres herois sortien a les 7.45 del mati des de Maçaners on han refet forces i on també es comencen a sentir els primers freds d' hivern.
Aquest cop el cami ha estat tot per muntanya, la qual cosa s'ha agrait bastant.

El Pedraforca, una de les muntanyes més imponents de Catalunya, els ha guaitat bona part del mati.

Aquesta foto no sé massa bé perquè me l' han enviat: potser ja estaven tips de fer-se fotos ells...

Cap a les 4 de la tarde estaven arribant a Tuixén. Ja són a l'Alt Urgell...des d'aqui, una vista bonica de la serra del Cadi..., no sabem si continuaràn pel GR7 fins al Coll de Creus, per entrar a la vall de Tost o es ficaràn per una altra banda...però el que sembla segur és que ho aconsseguiran: demà arribaràn a Tost.

Caminada Premià de Mar-Tost (5)

2010-11-09T17:12:00.004+01:00

Bé, avui no en sé massa més que han arribat a Maçaners, prop de Saldes, a 1250 metres d'alçada, dins la comarca del Berguedà. Tot i que els primers dies van ser de molt sacrifici, ara es senten més animats i es troben millor.

Aquest és el pas dels caminats per la central de Cercs...i les dues següents no ho sé pas..ja ho diràn ells.

Si tot va bé, i no es desanimen ni prenen mal, en dos dies, haurien d'estar arribant a Tost.

Caminada Premià de Mar-Tost (4)

2010-11-08T16:58:00.009+01:00

Dia fred i gris aquest que els hi ha tocat avui a la comitiva caminant cap a Tost. Ja han passat per l'ambulatori dos cops: 1) peu inflat i 2) queixal corcat, però bé continuen i es veuen amb ànims..

Prop de Gironella a uns 10 km de Berga.

A punt d'arribar a Berga aquest migdia, i començava a ploure.

El punt on han trobat la Fonda està situat al carrer que té el nom més adient pels protagonistes: "Pujada de trencacames"..

Una bona vista de la ciutat de Berga plovent i, és clar, el més important aqui és no perdre la tanda per alimentar-se.

Caminada Premià de Mar-Tost (3)

2010-11-07T15:27:00.006+01:00

Sortida avui aviadet des de Monistrol de Calders, on han passat la nit, algun d'ells amb el peu com una bota i petadíssim..anti-inflamatori al canto i som-hi, ja els tornem a tenir de cami.
No sé pas d'on són aquestes fotos però eren les 9 del mati quan les enviaven..

L'Ignasi i el Bernat...crec però que això va ser ahir a la nit.

I fa una estona deien que ja paraven a Sallent i cercaven una fonda per dormir..

Caminada Premià de Mar-Tost (2)

2010-11-06T21:49:00.008+01:00

A les 7.15 hores la patrulla sortia des de Caldes de Montbui, poble termal del Vallès Oriental on han passat la nit en aquesta pensió "La Familia", en una sola habitació (de quatre llits però...) on no ha tingut cap importància si s'ha roncat o no...quan es va tant petat...es dorm.
Aquest paisatge prop de St Feliu de Codines l'enviaven cap a les 9 del mati.
Convé no perdre's, i per això , algún s'ha permés el luxe de fer "avançadilla" mentre els altres maleïen no haver-se quedat junts...ja passa..

El dinar tard, cap a les quatre, sense explicar massa més. Són homes de poques paraules...

A les 7 i poc de la tarda, enviaven aquesta foto des de Monistrol de Calders, al Moianès. Apa..a descansar!

Caminada Premià de Mar-Tost (1)

2010-11-05T17:16:00.010+01:00

Aquests quatre valents han iniciat avui una caminada que té prevista una mitja diària d'uns 28 km a peu des de Premià de mar (El Maresme) fins a Tost (Alt Urgell). L'objectiu d'aquestes "colònies" no és altra que demostrar-se a ells mateixos que ho poden fer i per tant, tenen previst arribar a Tost el dia del seu patró, St. Marti, o sigui, l'11 de Novembre...a veure si ho aconssegueixen.

Els participants, que veieu a continuació, aquest mati a les 7am, estaven molt motivats.

La ruta exacta la marcarem en el plànol que ells porten a sobre, l'ultim dia de la caminada. El punt de sortida ha estat Premià de mar, Barcelona, una localitat marinera d'uns 27'000 habitants on viu l'home de més edat d'aquest grup i que veieu a la foto de sota.
Cap a les 8 del mati, no sé on eren, m'han enviat aquesta foto que veieu.
I cap a les 11, m'enviaven aquesta altra, des de Castellar del Vallès, on estaven esmorzant.
A les 4 de la tarda m'enviaven un sms que deia: "-Estem petadíssims i dinant...", des de Caldes de Montbui.. no en sé més..Podeu enviar els vostres missatges d'ànims o condol que els hi farem arribar quan truquin..apa nois, ànims que no us queda res!

VII TROBADES CULTURALS PIRINENQUES

2010-10-21T11:42:00.004+02:00

Aquest cap de setmana tenim a la Seu d'Urgell, les VII Trobades Culturals Pirinenques per les quals us en publiquem cartell i programa on trobareu que moltes de les xerrades poden ser del vostre interés.

Arnau Mir de Tost i el joc d'escacs de Sant Pere d'Àger

2010-10-08T17:24:00.002+02:00

"Arnau Mir de Tost i el joc d'escacs de Sant Pere d'Àger" és el títol del llibre que Salvador Juanpere va presentar ahir al públic a Castellar del Vallès: un bon llibre històric que es desenvolupa en la seva major part a Àger durant els segles X i XI.

L'aula capitular de la col·legiata de Sant Pere amb els personatges més importants que van viure aquella època parlen de l'excel·lent joc d'escacs de cristall de roca de l'època fatimita del segle X, que es va trobar a la Col·legiata i que actualment es troba al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. Un joc d'origen egipci del que se'n conserven 19 peces, probablement el joc d'escacs més vell del món.

Més informació a:
http://www.castellarvalles.cat/Agenda/agenda_detall/_gm5kulJLmwXOCOxv7AX3Q4f6YkEt-ZSdo0npe3sxjmU

http://escacsjuanpere.com/

Ens han robat!!

2010-10-04T11:18:00.002+02:00

Aquesta placa de marbre que conmemorava l' arribada del subministrament elèctric al poble de Torà de Tost ademés de recordar-nos quina va ser la data en que, per fi, la modernitat se'ns va concedir, ha desaparegut del seu lloc (el cortal de cal Masover). Qui és el xoriço ó xoriços que se l'han endut? perquè no us aneu a xoriçar a un altre lloc?

Cal Joan Grau de Montant de Tost

2010-10-01T16:09:00.007+02:00

Cal Joan Grau ha estat i és encara una de les cases grans de Montant i també de tota la vall de Tost. Encara és habitada, no amb l'activitat que tenia abans, però encara hi viu gent. A la foto anterior veiem al Joan Sala Baraut, empedrant lo cami al 1950 (aquestes pedres encara hi són en aquest cami...).
En aquesta foto de 1955 veiem al mateix Joan Sala Baraut amb el seu burret "Borrico" i el seu fill rosset, Josep Mª Sala Ribes. La foto està presa a St. Germé. Tant aquesta com la de sobre ens les ha deixat la Carme Sala, germana del "querubí", a qui donem les gràcies.

Aquesta carta curiosa la escriu el capellà Marcel.li Ubach i Baraut a tota la seua familia de Cal Joan Grau, al 1987: no té desperdici, us en recomano la lectura.

I aquesta és una de les fitxes geneaològiques que aquest capellà va composar, no sense un cert jeroglífic, de la familia de Cal JoanGrau. Aquesta me l'ha passat la gent de Cal Massanell, però és de suposar que en deu haver sis més...

La festa major dels Hostalets de Tost 1954

2010-09-22T16:18:00.004+02:00

Aquest cap de setmana s'haurien de festejar les majors dels Hostalets de Tost, com cada darrer cap de setmana de Setembre, però malhauradament aquestes festes van deixar de celebrar-se l'any 1982 (?). En aquestes imatges veiem les de l'any 1954.

Nou llibre sobre Arnau Mir de Tost

2010-09-20T10:34:00.003+02:00

El nostre amic Francesc Fité, amb col-laboració d' Eduard Gonzàlez, llençaran un nou llibre sobre Arnau Mir de Tost aviat. Estarem pendents per llegir-lo!

Xarop pel mal de gola

2010-09-19T22:26:00.009+02:00

Avui us presentem un remei casolà pel mal de gola, ara que venen els costipats. L' Enriqueta Travesset de Cal Masover de Torà li va ensenyar a la Mari Carmen de Cal Plassó i aquesta darrera m'ho va ensenyar a mi. És apte per alèrgics però no per a diabètics. Es tracta de suavitzar el coll quan aquest està irritat. És molt senzill: només necessitem pinyes de Tost verdes, sucre i un pot de vidre amb tapa.

Posem les pinyes al pot i li tirem el sucre.

Tapem el pot amb la tapa sense que quedi ben tapat...és a dir, ha d'entrar una mica d'aire
Quan han passat quinze dies, l'aigua que contenen les pinyes i el propi sucre liquat, han començat a fer el xarop.

Quan han passat cinquanta dies, el xarop és a punt i s'hi poden afegir més pinyes per acabar de liquar el sucre. Està molt bó (amb una cullarada diaria n'hi ha prou) i deixa la gola molt suau...

La Festa Major de Torà de Tost 2010

2010-09-18T11:07:00.005+02:00

Com si no hagués passat res entre la festa major del 2009 i la d'enguany, aqui teniu un petit reportatge gràfic del que va passar el darrer 4 de setembre a Torà de Tost.

Cal Maçanell de Sauvanyà (2)

2010-09-09T10:21:00.010+02:00

A la fotografia de quan es van casar, veiem al Pau (o Joan) Baraut de cal Maçanell i a Maria Albòs de cal Felip.

El penúltim propietari de Cal Maçanell, en Pau Baraut (1897-1974), era, literalment, un ganàpia. Dos mesos després de que naixés, un dia de St. Joan, els seus pares havien decidit registrar-lo com a Joan. Però per alguna raó que desconeixem, el seu pare el va registrar com a Pau i no va dir res a ningú.

El noi, que va ser cridat a files quan tenia 26 anys perquè va ser “una de les nenes de Tost”, es va assaventar llavors que no es deia Joan, sinó Pau. Potser ell s’ho deuria prendre bé perquè era un home al qui agradava la bona vida, l’aparença, el bon menjar i el bon veure, la roba cara, els darrers models de la tecnologia del moment, xerrar, explicar històries, viatjar….però és clar, no li agradava treballar i menys, en la duresa en que s’havia de fer a cal Maçanell.

Quan el seu pare, l’Anton Baraut, ja era massa gran per encarregar-se completament de la finca, els masovers, la feina del dia a dia i sobretot, del bestiar, en Pau (o en Joan), va començar a pressionar a la seva dona Maria per marxar de cal Maçanell. Primer van estar dos anys a cal Ramon de Sauvanyà, que també era propietat seva, i quan van aconseguir vendre-la, van marxar cap a Lleida. Cal Maçanell va quedar llavors morada per uns mitgers que se’n cuidaven.

Però és clar, el cul inquiet del Joan (o en Pau) no podia deixar que els masovers de cal Maçanell visquessin en pau i en unes minimes condicions com li demanava el seu pare: li semblava que el que es quedaven els mitgers era massa per ells….I vet aquí que es va comprar una moto -una Derbi- a cal Guallart de Lleida. El primer que va fer va ser anar-se’n cap a Sauvanyà amb la moto i l’intenció de donar la vara als pobres mitgers, però de camí, va cremar el motor. Emprenyat com un ruc, va tornar cap al concessionari perquè li arreglessin la moto i allà, li van canviar el motor, deixant-lo allà per estudiar-lo com una cosa rara: el talús havia anat tota l’estona “en primera” fins que el motor es va tornar blau !!

La dona del Pau (o en Joan) i la seva filla Camila que eren unes pencaires de valent, no li van perdonar mai a aquest “cap de pardals”, deixar-se perdre el Maçanell per una mala gestió amb un prestamista, però aquesta és una altra història.

El que està clar és que la família Guitart-Baraut sap força bé cóm es manipula un motor i avui, un dels nets de la Camila gestiona un entranyable negoci de vehicles d’època a Lleida…

La Maria Albòs ja a Lleida de gran
La Camila Baraut de joveneta a Lleida

La Camila va conèixer a Lleida a un altre persontage de Tost: en Josep Guitart Buchaca de cal Culties de la Bastida de Tost, amb qui es va casar. Eren cosins segons però llavors no es coneixien. D'aquesta unió van neixer dues bessones i un varó, als que veiem a la foto amb les seves parelles i els avis.

I aqui tenim a tots els nets de la Camila i en Josep, als qui agraïm que ens hagin explicat aquesta part de l' història.

Sant Marti sempre present a Tost

2010-09-07T14:05:00.004+02:00

Bé. Tots sabeu que l' arc de St. Marti es produeix quan unes gotes d'aigua atravessen un espectre determinat de llum. Set colors ordenats sempre de la mateixa forma creuen el cel donant aquest espectacle circular als ulls que és tant particular. Més especial encara és la presència d'un doble arc de St. Marti, que inverteix l'ordre dels colors respecte del primer més intens i mostra aquest aspecte que veieu a la fotografia, presa sobre cal Piteu de Torà de Tost.

Cal Maçanell de Sauvanyà (1)

2010-09-06T12:08:00.008+02:00

Cal Maçanell és, juntament amb Cal Giró, una de les cases situades més a l’orient de la vall de Tost i per tant, una de les més properes al ponent del Cadí-Moixeró. Està situada a 1180 metres d’alçada i els seus dominis abarcaven antigament més de 120 ha de terreny, travessat i regat escassament (rarament hi baixava aigua) pel Torrent del mateix nom que mor al riu de Tost.

La casa havia estat la més important de Sauvanyà segons la contribució que sabem que pagaven al 1872 i s'ajudava amb mitgers que eren llogats per temporades i allotjats en diverses construccions més petites de masovers prop de la casa gran, per les quals també veiem que pagaven la contribució corresponent.

Quan, al 1931, la última pubilla de cal Maçanell va néixer, la casa l’habitaven el padrí, Antonio Baraut Betriu de cal Salvador de Cabó (vidu de Gertrudis Guitart Baraut que era la pubilla del Maçanell), el fill d’aquest i la seva dona, Pau Baraut i Maria Albòs Viñoles (de cal Felip de Torà), un tiet que no estava massa bé, l’Agustí Baraut, i la nena que ens proporciona la informació: Camila Baraut Albòs a qui agraïm que ens faci saber aquesta part de l’historia.

La Camila encara recorda com, amb set anyets, la feien anar a tancar les vaques i també el toro, on ella s’hi pujava a cavall fins que un dia la va enganxar el seu padrí i va ser bona la bronca que li van clavar…La casa llavors es nodria d’un petit ramat de vaques que donaven per vendre alguns vedells a l’any, conills, gallines, porcs, un hort força gran i uns excel•lents prats on hi cultivaven el blat amb el que farien el pa per tot l’any. Dos cops per setmana, baixaven a la Seu a vendre un vedell, els conills que caçaven, els ous i algun formatge. La Maria Baraut Guitart, tieta de la Camila, vestida de diumenge.

El padrí Antonio Baraut Betriu, de cal Salvador de Cabó, casat amb Gertrudis Guitart Baraut, pubilla de cal Maçanell.

La Maria Albòs a Lleida, anys abans de que ens deixés al Desembre de 1991.

Com la majoria de la gent de Tost, l' Antoni Baraut va morir amb més de noranta anys però abans d'això, va ser un dels homenatjats en una festa en honor a la gent gran a Llívia...mireu-lo, si ni tant sols fa servir el bastó...

Cal Gruel de Torà

2010-08-26T16:44:00.003+02:00

Així era cal Gruel de Torà de Tost al 1994....

...i axí és avui, en fi, només sabem que el seu propietari deu tenir mal gust....

L'Hostal de Tost (3)

2010-08-25T17:22:00.006+02:00

El passat 14 de Novembre prometiem ubicar i identificar aquest històric hostal, anomenat la Casa del Coll de Creus, que va ser pas de tants caminants i que és mencionat en molts mapes antics.

El cas és que ens el vam fer nostre quan, de fet, l'hostal pertany ja al terme de Lavansa i Fòrnols (espero que els nostres veïns ens perdonin...però ens feia gràcia...), molt a prop de les nostres fronteres.

Bé, la casa està com la veieu: feta pols...però la vista, la pau i la natura, no tenen paraules...

En el punt més alt, a 1517 metres d'alçada, el Coll de Creus. Gràcies de nou Joan!!

Els camins perduts

2010-08-23T17:21:00.010+02:00

Ja fa potser més de cinquanta anys que es va acabar d' asfaltar la carretera C14, concretament en el tram Ponts-St Pere Codinet que es va fer aprofitant la construcció de l'embassament d´Oliana. En aquells temps, tots els camins que ens ha marcat el Juan Luis eren oberts: la gent transitava - majoritàriament a peu o en ruc- pels camins que unien els pobles i les cases de la vall de Tost i també pels camins que portaven a pobles veïns com Banyeres, Sorribes, La Barceloneta, St Julià de Garrics o Sisquer. L'accés a aquests darrers pobles des de Tost passa i passava, en alguns casos, per pujar i baixar del Puig de Serreïnes o gairebé.

Sisquer

La relació que unia aquests pobles amb els de la vall de Tost era estreta. A la gent de les cases de la part més oriental de Tost, els hi era més senzill interaccionar amb pobles i cases de la vall de Lavansa que amb els pobles més occidentals de la vall o amb la gent d'Organyà o La Seu d'Urgell.

Però les comunicacions ho poden tot. I així va ser com les carreteres van agafar força, la gent va deixar de transitar i els caminets rurals es van anar pendent. Tant és així que fins ara, era molt difícil anar-hi normalment, sense donar el tomb per l'altra banda.

Pont romànic del riu Bona

Aquest Agost, la nostra incansable familia de Torà, els del Campo, van poder establir contacte amb aquests pobles anomenats, fent la ruta a peu des de Torà i obrint i marcant (dues ratlles: vermell i blanc) part dels camins. Alguns dels que hi van parlar, encara recorden que els seus parents provenien de Cal Felip, de Cal Roqueta....Després d'això, van decidir col-locar la senyalització que veieu a dalt a la sortida de Torà de Tost, perquè tots els caminants que vulguin fer la ruta puguin disfrutar-la sense perdre's. A veure si no els tornem a deixar emboscar aquests camins...

Ermita de St Julià

Carbassó Farcit de Mongetes

2010-08-18T13:58:00.006+02:00

El carbassó és molt comú als horts d'arreu i es recull de juliol a setembre. El seu fàcil cultiu, així com el de la mongeta tendra, provoca que, durant l' época mencionada, n'acabem tips de les dues coses i siguem més creatius a la cuina per acabar consumint-los.

El carbassó és molt baix en calories però aporta una gran quantitat de potassi, cosa que ens és molt necessària als que fem ús dels nostres muscles diàriament. Es sól recolectar de la mida d'un pam, però quan rep força aigua, s'arriba a fer molt gran en pocs dies. Es recull de la mata, fent-lo voltar sobre ell mateix fins que es despren fàcilment de la tija (eh Juanito?) i quan és de gran tamany, no només en podem fer sopes fredes, xamfaines o arreboçats...Avui us presentem un plat que hem aprés a Cal Plassó de Torà de Tost, de la mà de la Mari Carmen. Boníssim!!

Ingredients per a sis persones: Un súper-carbassó de dos pams, 400 gr de mongeta tendra, dues cebes mitjanes, una cabessa d'alls tendra, pa ratllat, formatge ratllat, mantega, oli, sal, pebre, dues fulles de llorer i orenga fresc.

El carbassó i la mongeta tendra és acabada collir. Si no és així, la mongeta caldrà bullir-la abans en aigua, cosa que aqui no ens ha calgut fer.

L'orenga és en flor i acabat també de collir. N'hi ha molt a Tost enguany. Si el poseu de pot, no en poseu tant perquè us contaminaria el sabor del conjunt.

Aquest plat accepta qualsevol farcit perquè la cobertura del carbassó és molt consistent. La Mari Carmen moltes vegades el fa amb restes d'arròs o altres plats cuinats que li han sobrat. Sempre li queda bé.

Els masos de la Bastida: Cal Puy

2010-08-16T15:38:00.009+02:00

Cal Puy, una de les cases que conformaven el que s'anomenava "Els Masos de la Bastida de Tost" juntament amb Cal Cunilleres, Cal Culties, Cal Vila, Cal Ponet i la Barraca del Serradal és avui propietat -creiem-de Franscec Pascuet, que ha començat a arreglar-la (per sort).

La casa va quedar deshabitada al 1942 quan els últims vells que la moraven (el Pere Calvet i la Rosa Fité) no van poder continuar la seva vida en un lloc tant desolat (quasi tots els fills havien emigrat a l'Argentina) i van haver-se de traslladar a Cal Maties, als Hostalets de Tost, on vivia la seva filla Maria, que ja feia molts anys que s'havia casat amb l'Ignasi Pubill de Cal Taberner de Tost.

L'estiu de 1954, un dels fills de Cal Puy emigrats a l'Argentina, en Pere Calvet Fité, va tornar a Tost per asistir a les noces dels seus nebots, el Tonet i la Carmeta de Cal Maties, que es casaven respectivament amb la Montserrat i el Salvador de Cal Grau. Ho va fer acompanyat de la seva esposa, la Maria Ponsà. El Pere és l'home que sembla que va vestit en pijama: es veu que era moda a l'Argentina. Al voltant d'ell hi veiem a la seva dona (a terra), el Salvador Guitart de Cal Grau, la futura esposa d'aquest, la Carmeta de Cal Maties, el Maties i els seus pares (darrere) i seus els fills petits al voltant.
La Maria Ponsà i el Pere Calvet, van provocar una excurssió festiva a Cal Puy de tota la familia en ple. El Juanito i el Nasiet van caçar cinc conills que van ser cuinats en arròs, en els prats de Cal Puy.
Fins i tot la Pepeta, la dona del Maties, hi va assistir. I encara que no ho sembli per les cares que alguns posen, s'ho van passar molt bé.

El Pere va poder tornar a veure vi en porró (que suposo que a l'Argentina no ho feia) i el Salvador i el Maties el van acompayar amb la garrafa i la bota.

És curiós però tot això ens ho ha explicat la Montserrat Guitart que no hi era aquell dia: ella s' havia escapat amb el Tonet a ballar a la Festa Major de Manresa...

Torà de Tost: La rectoria, cal Benet i cal Canonge (2)

2010-08-15T09:32:00.010+02:00

Bé, doncs la Natàlia ha contestat...i ho ha fet a l'estil del que és: la millor arquitecte de Tost! , i aqui teniu el seu comentari transcrit fidelment: "Romàntica o no...però tinc clar que Cal Benet és una de les cases més boniques de Torà, per no dir la que més. Tal i com ja s'ha apuntat, és la única casa del poble que té un sostre de terra i que encara es conserva.

El conjunt engloba el graner, l'estable i la vivenda de la familia. Des de fora és formalment molt cuca i la seva forma en L crea un espai central molt acollidor. Però no és fins que no entres dins de la construcció que trobes aquests petits tresors que et fan viatjar fins a aquella época i imaginar-te cóm vivien: un prestatges fets a mà perfectament encaixats a una de les cantonades, un antic forn o les escales a través de les quals s'accedia a la planta superior, et fan veure lo bé que trevallaven en aquella época, tot i els pocs estris que tenien.

En aquesta imatge, veiem la diferència entre una teula feta avui mecànicament i l' altra feta llavors de manera artesana.

Les bigues han anat flexant, el sostre va caient, les pedres van cedint...però després de tant temps, és un orgull per als nostres avantpassats que encara es puguin diferenciar les diverses estances de la vivenda. Aqui es demostra la feina ben feta!

De la Rectoria només en queden les cantonades...aqui comprovem que bé es lligava una paret amb l'altra i també els problemes que hi ha amb el morter de calç en els murs de la façana. Entre les runes, si un s'hi fixa, es pot veure un mur interior que fa pensar que, tot i les seves petites dimensions, hi havia diferenciació d'estances interiors.

De cal Canonge, no sé dir-ne gran cosa més del que es veu a simple vista: una construcció inmensa que ni tant sols m'he atrevit a dibuixar!"

Gràcies Natàlia: mirarem de no molestar-te més...

Torà de Tost: La rectoria, cal Benet i cal Canonge

2010-08-12T16:05:00.010+02:00

Tres construccions que deurien ser de les cases grans de Torà de Tost, totes tres datades de finals del s. XVIII ó primers del XIX, i totes elles situades a la part baixa del nucli del poble. No en sabem massa d'aquestes cases, només el que podem veure ara.

Cal Benet, segons la Natàlia, la millor de Torà sense dubte: per la distribució, la vista a la muntanya i a Castellar i el seu aspecte (una mica romàntic, com ella), qué ens pots comentar Nat?

El sostre de Cal Benet, bastant ben conservat dins el que tenim, és encara de terra!! La part de darrera de la finca, dóna a entendre on conreaven el seu hortet a cal Benet, cóm estàn de ben fets els murs de contenció i amb quina cura es va construir aquesta caseta.

La Rectoria, el pobre capellà que l' habités, segur que s'estava més a Cal Canonge....i si no, perquè es diu així?

Cal Canonge, una de les cases més importants de Torà i potser la més gran. Només en conserva la façana sud. Posseïa grans extensions de pastura i diverses cases de masovers que compartien amb els de cal Serradal. És el punt més baix del nucli del poble.

Dolmens, megàlits i tarters a Montant de Tost

2010-08-09T16:29:00.011+02:00

No em pujaria de paquet dalt d'una trialera per un cami pedregós i malparit ni que em matessin però l'Antoni "Nosemresisteixnielgps" sembla haver nascut amb la moto-pija enganxada al cul....Així va ser com aquesta patrulla motoritzada va anar a cercar alguns elements arqueològics per encàrreg i que també anirem compartint amb vosaltres.

DOLMEN DE COLLDARNAT: Neolític entre -2500 i el -1800, lloc d'enterrament possiblement col-lectiu, dolmen. Les lloses interiors estàn caigudes, però en conserva la llosa superior caiguda d'un costat. Ja va ser excavat per l'arqueòleg Serra Vilaró al 1917 i va trobar restes de collarets, armes de sílex i bronze i alguna ceràmica.
TARTER DEL CATAPLÀ: Neolític entre -2500 i el -1800, cista, conserva una sola llosa lateral en mig d'un munt de pedres. Serra Vilaró també hi va trobar restes de bronze i elements decoratius fa més de cent anys i R. Vilardell la va tornar a examinar l'any 1979.

EL CUCUT: Neolític, mateixa época que els anteriors, tarter, conserva la cambra interior que posteriorment va ser utilitzada com a cabana.

DOLMEN DE ROCAFORADADA DEL SERRAT DEL TRUTXEU: Neolític, mateixa época que els anteriors, dolmen, possiblement lloc d'enterrament col-lectiu. També Serra Vilaró i R. Vilardell el van excavar. És una cambra pirenaica, avui tapada, on només es veuen les lloses laterals d' en peus i la llosa posterior que està trencada i a terra.

SERRAT DE LA PEDRA FOGUERA: Neolític, destruït, les coordenades ens marquen aquesta pila de pedres que veieu. Ni l'Antoni ni jo em vam quedar gaire convençuts de que efectivament fos això el que buscàvem però el paisatge està prou bé aqui a 1370 metres d'alçada...

La Torre del Moro

2010-07-29T16:58:00.006+02:00

La Torre del Moro, o la Torre dels Moros, es troba de cami entre Torà de Tost cap a Colldarnat, abans d'arribar al trencant de Castellar de Tost. En queden poques restes, potser una quinzena de fileres de pedra disposades en forma rectangular i una paret separada, tot però, emboscat i amagat per la vegetació i els arbres.

Està situat en un sortint de la muntanya, una penya natural, que divisa perfectament els pobles de Tost (just davant en linia recta), Castellar de Tost (davant - esquerra) i La Bastida de Tost (davant - dreta).

Tot fa pensar que és part, al igual que els castells de Castellar, Torà, la Bastida i Calassanç, del sistema defensiu del Castell de Tost que controlava la vall de Tost, mitjançant diferents punts, durant el transcurs dels segles IX, X i XI.

El sistema de carreus treballats és idèntic al del Castell de Tost, datat del segle X.
La planta de la torre és totalment rectangular...però no hi queden masses restes, malhauradament.

L'interior de la torre avui guarda les pedres que segurament formaven les parets exteriors. Això impedeix veure cóm es distribuia l'espai interior.

El cami antic d'accés a la torre -avui perdut- podría ser lateralment per sota des de Torà de Tost a jutjar per un mur lateral que trobem una mica més a vall.

Cal Castell

2010-07-28T15:55:00.009+02:00

Aquestes fotografies pel record, que donen una visió de la vida de Montant de Tost als anys seixanta, ens les cedeix molt amablement el Josep Colell pare. Amb unes eines una mica més modernes, el seu fill Josep Mª encara es dedica -quan pot- a moltes de les tasques de camp que aqui es descriuen gràficament.

Els menuts de Tost (6)

2010-07-27T18:22:00.002+02:00

Mira Juan: a la octava salió!

És, tal i com diu el del Campo, una Zygaena Filipendulae ó Gitana ó Zigena dels sis punts. Aquesta, com moltes altres espècies comuns, és especialment tòxica per al depredador (posem un ocell) que se la vulgui menjar.

La mà del Marroi

2010-07-26T16:08:00.008+02:00

A la finca de Cal Marroi, situada a Sauvanyà, hem trobat, seguint l'estela del Pere de Cal Fuster, una mà dreta perfectament esculpida damunt d'una pedra, que podria haber tingut funcions de dolmen, de grans dimensions. Tota la roca es troba plena de líquens, inlcuida la part on hi ha la mà esculpida. Ademés, aquesta mà està al costat d'una creu, també ratllada a la roca. Què hem de pensar? es correspon amb un ritus antic? és una senyal de localització cristiana? és simplement una fita de finca?
En aquesta fotografia veieu la petjada humana que, per facilitar-ne la visió fotogràfica, li hem ratllat amb un guix la motllura.

En aquesta fotografia es veuen les pedres que falquen a les pedres més grosses

I aqui teniu el conjunt (alguns de nosaltres pensem que dolmènic...d'altres pensen que la disposició de les pedres és fruit de la pròpia natura...) La veritat és que la fotografia no li dóna valor al tamany real: això s'ha de veure allà per a dir de cert que no és un dolmen!
La vista posterior amb l'home que assenyala, us donarà una idea del tamany de la pedra. Ademès, la part superior està plena de "cassoletes"...Bé, esperarem a veure qué hi diuen els experts.

Ratafia de nous

2010-07-06T17:08:00.013+02:00

Després d'empipar la Montse de la Palanca de Noves quasi un any perquè ens ensenyés cóm es fa la seva famosa ratafia de nous, hem aconsseguit fer-la amb ella i aqui teniu el resultat.Ingredients (per 4 litres d'alcohol). Les fotos es corresponen amb una garrafa de 10 litres (amb la Montse no es pot fer res a la cuina que no sigui per menys de 25 persones...): 3 litres d'anis dolç, 1 litre d'anis sec, 4 nous verdes que es puguin tallar, 1 rama de canyella, 1 nou moscada, 1 cullaradeta de matafaluga, 1 cullarada de cafè en gra, 1 branca de Maria Lluïsa, 1 branca de menta fresa, 1 garrafa de vidre semi-tapada.

Aboquem l'anís sec a la garrafa.
Aboquem l'anís dolç (es veu que aqui l'ordre dels factors si que altera el producte)
Afegim les nous que haurem tallat i deixa't assecar dos dies abans i la matafaluga.

Afegim la "branqueta" de Maria Lluïsa

Tallem la nou moscada per la meitat i la tirem dins la garrafa.

Afegim el cafè en gra.

Hi tirem les rames de canyella.

I seguidament hi tirem la menta fresca.

Remenem bé. No em direu que no és fàcil?

Tapem la garrafa i la deixem 40 dies a "sol i serena" (això vol dir a la solana, que de nit, és clar, no tindrà sol, sino ombra). Passats els 40 dies, es cola el sòlid que hi tenim dins, excepte les nous moscades que hi restaràn dins l'alcohol.

Hi han alguns que en aquest moment encara hi afegeixen sucre, però..això va amb els gustos.

Ja tenim la Ratafia de Nous llesta per pendre.

Els menuts de Tost (5)

2010-07-04T11:32:00.019+02:00

Els insectes a Tost estàn mes emprenyadors que mai. I no és per menys: han esperat massa enguany, per a sortir a voltar. La Natàlia i jo, vam estar aquest cap de setmana de persecució fotogràfica continua pels prats...i aquest es el resultat! Ara nomes falta que un que jo sé ens identifiqui als menuts!